Què és el comú? Algú es pot apropiar del comú? Pot existir una ciutat en comú sense una vida comuna?
Aquí totes volem guanyar, però… guanyar com? Es pot perdre guanyant? Guanyar quan? Però, i sobretot…, guanyar el què?
Per nosaltres la victòria és, sobretot, cada matí. Sí. Ho és quan ens aixequem resistint-nos a acceptar aquesta vida com la nostra vida. Ho és quan sortim de bon matí al carrer i mirem el capitalisme als ulls. A uns ulls cansats d’explotació i alhora plens d’un vell-nou món als seus-nostres cors. Victòria és la ràbia que ens produeix la mercaderia marcant els minuts, les hores i els dies… com també ho és l’alegria quan sabem predir els segons en què el segurata mirarà cap a una altra banda. Victòria és, sobretot, la mirada còmplice que es transforma en pas lent i permet passar, ombra amb ombra, clandestines i anònimes vides, juntes a l’altra banda dels torns.
Sí que es pot, però… podrem? Qui pot a qui? Es pot saber? Ens podrà el poder?
I és que n’hi ha moltes de batalles, però la guerra la tenim a dins. Íntimament plegada, absent-present, capitalisme a flor de pell, marcat a ferro roent, lo mío pa’ mi saco. Sí, éste es el trato. Són els meus diners. Però, ai!, la vida passa i allò que no siguem capaces de fer ara no ho farem pas un pas més enllà. Una vida comuna, que valgui la pena ser viscuda i que ens donem a contrapeu, aixecant-nos juntes de l’enèsima caiguda. Una vida comuna que teixim a cada assemblea, a cada plaça i a cada barri. Dia a dia. A cada somni col·lectiu fet paper. I dit. I fet. Cada cop som més i ho sabem. Ens falta, però, saber-nos. El Poder per poder poder-ho tot? NO!
Tot i això, som conscients que ens trobem en un moment en què és imprescindible fer un pas més enllà. Aquesta publicació sorgeix d’una necessitat compartida: alçar la veu i dibuixar una escletxa més en el quasi hegemònic discurs que ens apel·la, novament, a prendre el Poder i rehabilitar la democràcia i les institucions de l’Estat. No ens hi trobaran.
Aquesta publicació no neix sola. Els textos han estat escrits per integrants de diversos projectes d’autoorganització de Sants, la Barceloneta, Vallcarca, Poble Sec i el Raval. I és un pas més que es suma als d’altres companyes —saludem des d’aquí a la FAC (Federació Anarquista de Catalunya), al Procés Embat, i a altres sensibilitats afins—. Esperem que això es converteixi en llarg camí.
Creiem que és important alçar la veu, però sobretot trobar el temps per escoltar-nos, desafiar la confusió i la desconfiança, acceptar les nostres contradiccions, reconèixer les complicitats escampades arreu i construir juntes UNA POSICIÓ. ··