Versión en castellano
Aquesta cronologia acompanya el text «I ara què? Una Posició davant el procés»
30 de setembre de 2005
El Parlament de Catalunya aprova lʼEstatut dʼAutonomia. El document pretén dotar Catalunya de més capacitat dʼautogovern.
1 de febrer de 2006
El PP inicia una recollida de signatures contra lʼEstatut dʼAutonomia.
6 de juny de 2007
LʼEstatut se sotmet a consulta i aconsegueix un 73,9% de vots a favor. La participació no arriba ni al 50%.
13 de setembre de 2009
Arenys de Munt celebra la primera consulta sobre el dret a lʼautodeterminació enmig dʼamenaces de feixistes espanyols. Mesos més tard, centenars de ciutats i viles celebraran també les seves consultes.
28 de juny de 2010
El Tribunal Constitucional resol el recurs presentat pel PP i suspèn alguns dels seus articles retallant els preceptes legals dʼautogovern encara més del que ho havia fet el PSOE amb el suport de CiU al Congreso de los Diputados.
10 de juliol de 2010
Segons la majoria de mitjans de comunicació, un milió de persones es manifesten, convocades per Òmnium Cultural, pels carrers de Barcelona per donar suport a lʼEstatut. José Montilla, llavors president de la Generalitat, va haver dʼabandonar la manifestació enmig del transcurs dʼaquesta. Omnipresència dʼestelades i de crits favorables a la independència.
28 de novembre de 2010
CiU guanya les eleccions. El punt més destacat del seu programa electoral és un pacte fiscal amb el govern de Madrid.
11 de setembre de 2012
LʼAssemblea Nacional de Catalunya, una coalició que aglutina lʼindependentisme transversal —o interclassista— creada el 2011, organitza una manifestació on participa un milió i mig de persones, que surten al carrer per reivindicar el «dret a decidir».
25 de setembre de 2012
Artur Mas convoca eleccions anticipades davant lʼèxit de la convocatòria i intenta així posar-se al capdavant dʼun moviment en què, fins aquest moment, no hi havia participat directament. Malgrat perdre vots, guanya les eleccions. La CUP entra al Parlament amb tres diputats.
11 de setembre de 2013
Una cadena humana organitzada per lʼANC i Òmnium Cultural recorre Catalunya de cap a cap seguint lʼantiga Via Augusta i va del Pertús fins a Alcanar. Participen 1.600.000 persones.
26 de maig de 2014
Sʼinicia lʼanomenat «efecte Can Vies», com a conseqüència del desallotjament i intent dʼenderrocament del centre social autogestionat Can Vies, al barri de Sants de Barcelona. Durant diverses nits, milers de manifestants sʼenfronten als Mossos dʼEsquadra i a la Guàrdia Urbana de Barcelona, totes dues controlades per CiU. Des de sectors independentistes de dretes, sʼacusa les manifestants de ser instrumentalitzades pels serveis secrets espanyols amb lʼobjectiu de «posar bastons a les rodes» del procés independentista.
16 de gener de 2014
El Parlament de Catalunya demana poders al Congreso per celebrar un referèndum. El Congreso, amb majoria absoluta del PP, ho rebutja.
11 de setembre de 2014
Òmnium Cultural i lʼANC organitzen una manifestació en forma de «V» que omple la Diagonal i la Gran Via de Barcelona. Simultàniament, més de 1700 llibertàries i autònomes participen de la «ratlla per la independència» i aconsegueixen unir la «V» i convertir-la en una «A».
4 dʼoctubre de 2014
Militants de lʼEI acampen a la plaça de Catalunya després dʼintentar durant dues nits acampar davant de la delegació del govern central a Barcelona. Protesten contra la il·legalització de la consulta per part del Tribunal Constitucional (TC). Cap altre sector polític dels que recolza la consulta sʼunirà a lʼEI en aquestes protestes.
9 de novembre de 2014
Se celebra el «procés participatiu» sobre la independència, amb el suport de lʼANC, Òmnium Cultural, lʼAMI, CiU, ICV-EUiA i la CUP. Participen més de dos milions i mig de persones i la jornada deixa cues llarguíssimes davant els centres de votació. Inicialment, havia de ser una consulta impulsada per la Generalitat. Finalment, es converteix en un «procés participatiu» no vinculant, per la prohibició del TC, que torna a prohibir-la per segona vegada. Malgrat la manca de validesa legal del succedani de consulta, diversos càrrecs del govern de la Generalitat seran imputats pel TC mesos més tard.
25 de novembre de 2014
Artur Mas fa una crida a formar una llista unitària de totes les forces polítiques que defensen la independència per assolir-la en divuit mesos. Planteja les eleccions autonòmiques en clau plebiscitària.
24 de maig de 2015
Ada Colau guanya les eleccions municipals a Barcelona, encapçalant la coalició Barcelona en Comú, i fa fora al convergent Xavier Trias del consistori.
14 de juny de 2015
Una consulta interna a UDC sobre la independència acaba dividint la formació en dos. Quatre dies més tard, trenca la coalició amb CDC que havia durat 37 anys i havia estat la marca de la dreta autonomista catalana, CiU, des de finals de la transacció democràtica.
20 de juliol de 2015
Es presenta oficialment la plataforma Junts pel Sí, formada per CDC, ERC i individualitats provinents dʼÒmnium Cultural, lʼANC i diverses personalitats públiques. Aquesta llista és encapçalada per lʼantic militant dʼICV Raül Romeva. Artur Mas va quart.
30 de juliol de 2015
El periodista Antonio Baños encapçala la llista de la CUP-Crida Constituent per Barcelona.
27 de setembre de 2015
Se celebren eleccions anticipades. Junts pel Sí les guanya amb 62 escons, una xifra molt lluny de la majoria absoluta necessària per garantir la governabilitat. PP i Catalunya Sí que es Pot (Podem + ICV) experimenten una forta davallada. Ciutadans es converteix en la segona força en vots i escons. La CUP-CC aconsegueix deu escons i es converteix en la formació clau per poder investir Mas. Poques setmanes després, comencen les negociacions entre la CUP-CC i Junts pel Sí per acordar la investidura dʼun nou govern.
27 dʼoctubre de 2015
Els Mossos dʼEsquadra detenen nou activistes llibertaris en el marc de lʼOperació Pandora-2, registren diversos domicilis i la seu de lʼAteneu Llibertari de Sants i envien els detinguts a declarar davant lʼAudiència Nacional. La CUP suspèn les negociacions en senyal de protesta.
3 de gener de 2016
La CUP-CC rebutja investir Artur Mas com a president de la Generalitat. Malgrat havia estat una de les promeses electorals, durant la campanya del 27-S, de la formació electoral de lʼEsquerra Independentista, dur a terme aquesta decisió comporta un debat intern en el si del partit que provoca la celebració dʼuna assemblea consultiva a Manresa, una assemblea nacional extraordinària a Sabadell —que acaba amb empat— i reunions de totes les seves assemblees territorials fins a arribar a la decisió final.
9 de gener de 2016
Artur Mas renuncia a la reelecció, després de pactar un acord amb la CUP que, «a efectes de garantir l’estabilitat parlamentària i enfortir l’acció de govern durant aquesta legislatura», es compromet a no votar en el mateix sentit que els grups parlamentaris contraris al procés quan estigui en risc lʼestabilitat parlamentària; a incorporar dues diputades a la dinàmica del grup parlamentari de Junts pel Sí; a investir al candidat a la presidència de la Generalitat que proposi Mas; i, a més, fa pública una «autocrítica» en què reconeix «errors en la bel·ligerància expressada envers Junts pel Sí» [sic].
10 de gener de 2016
Qui, fins al moment, era lʼalcalde de Girona, el convergent Carles Puigdemont és investit president de la Generalitat, a proposta dʼArtur Mas, amb la majoria de vots, en el límit del termini legal abans de la convocatòria automàtica de noves eleccions. 70 diputats voten a favor de la investidura: 62 de Junts pel Sí i 8 de la CUP.
